Gràcies a "Dones drac. Poesia en l'espai".
I penso mentre empasso encara imatges d'una carn que balla oberta,
són aquells bocins humits que una altra guaria ahir sota la llengua,
que cap al front em fugen ara i, en el seu reflex previ a la ruïna, la descoberta:
Que em tornes. Fugaç i fera te m'escampes.
Com la draga que m'apuja.
Com els dits que em fan barana.
Aquest cop faré que sí, com si encara decidís,
amb la força d'un titella.
Com si no estiguessin ja dansant, per fi, les nafres
que, salades, m'alliberen les parpelles.
